Però el cent existeix
L’ infant és fet de cent.
L’ infant té cent llengües
cent mans, cent pensaments,
cent maneres de pensar de jugar i de parlar
cent, sempre cent.
Cent maneres d’ escoltar de sorprendre, d’ estimar,
cent alegries, per cantar i comprendre,
cent maneres de descobrir,
cent maneres d’ inventar,
cent maneres de somiar.
L’ infant té cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta-nou.
L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen: de pensar sense mans,
de fer sense cap,
d’ escoltar i de no parlar,
de comprendre sense joia,
d’ estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen: de descobrir el món que ja existeix,
de cent li'n roben noranta-nou.
Li diuen que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses que no van plegades.
Li diuen en definitiva que el cent no existeix.
L’ infant diu: Però el cent existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada